Band Companion

Band Companion és una app per a bandes que grava els assajos i els converteix en material de treball: cada cançó del repertori té les seves preses, ordenades per data, i tot el que cal per estudiar-la. L’app d’Android ja és a Google Play i el client web és obert a bandcompanion.net; el compte és el mateix als dos costats, i cadascú hi veu només els grups de què és membre. El que ve a continuació és el recorregut per les pantalles, amb captures de l’app tal com està avui.

Banda, cançons, preses

El repertori és una llista, no una carpeta: es cerca per títol o per artista, s’ordena per títol, artista o data, i s’arrossega fins a deixar-lo en l’ordre que la banda vulgui. Cada cançó porta la seva tonalitat i el seu tempo objectiu, i tothom del grup veu exactament el mateix.

Cada cançó, un dossier

A la fitxa de la cançó hi caben, en pestanyes, les partitures, les lletres, les preses, les notes lliures i els enllaços de referència (Spotify, YouTube): res de burxar en tres apps diferents a l’hora d’assajar. La partitura pot ser un PDF adjunt o un xifrat escrit dins de l’app, amb l’estructura marcada —intro, estrofa, tornada, instrumental, final— i els acords de cada part.

Gravar sense pensar-hi

Tries la cançó, prems gravar i l’app continua gravant amb la pantalla apagada. En aturar-la, la presa penja de la cançó que toca i apareix a la llista de seguida; l’anàlisi de tempo corre a part i, quan acaba, el BPM queda al costat de la durada. Cada presa es puntua de 0 a 5 i una es marca com la definitiva, de manera que quan hi tornes al cap de tres mesos ja saps quina escoltar. Si ja tens àudios d’assajos vells al mòbil, se n’importen vint de cop cap a una cançó.

Un reproductor per estudiar, no per escoltar

Forma d’ona amb precisió de mil·lisegon —calculada en gravar, de manera que el reproductor no ha de descodificar l’àudio per pintar-la—, loop A/B sense forat entre voltes, i canvi de to (±12 semitons) i de tempo (0,5×–1,5×) independents l’un de l’altre. Els marcadors porten categoria i autor —«errors a polir», «moments xulos», «notes d’arranjament»— i es filtren per totes dues coses; durant l’assaig es posen amb un pedal Bluetooth, sense tocar el telèfon.

Partitures que s’anoten

Els PDF de partitura s’anoten a sobre amb llapis, text i goma, en quatre colors: encerclar el compàs que no surt, escriure «aquí escombretes, no baquetes» al marge, marcar el fragment que es repeteix. L’original no es toca mai —les anotacions es guarden a part— i s’exporten fusionades quan cal imprimir-les.

Bolos i setlists

Un calendari de concerts amb la data i el lloc de cadascun, i els que vénen llistats a sota perquè no s’hagin d’anar a buscar al mes que toca.

El setlist, en l’ordre que es toca

Cada bolo porta el seu setlist numerat: les cançons s’hi afegeixen i s’arrosseguen fins a deixar-les en l’ordre que sonaran, i el llistat s’exporta en PDF a mida de full per deixar-lo damunt l’atril. També s’hi fan setlists sense data, que és el que serveix per preparar un assaig centrat en mitja dotzena de cançons.

La lletra al bolo, sense atrilista

El mode Sing posa la lletra a pantalla completa i la fa avançar sola: li dius quant dura la cançó i reparteix el temps entre les línies segons la llargada de cadascuna, de manera que una de dues paraules passa de pressa i una de dotze es queda. Si la lletra porta marcat un instrumental de vint segons, s’atura vint segons dient-ho i després continua, i aquests segons es descompten del total: en una cançó de 130 segons amb instrumentals de 20 i de 10, la lletra s’escroleja en els 100 que queden. La mida del text es configura un sol cop, a Ajustos.

Al local d’assaig no hi ha cobertura

És un soterrani: la connexió és dolenta o directament no hi és. L’app grava i desa al dispositiu igualment, i envia els canvis i els fitxers pendents quan la xarxa torna. La pantalla de sincronització diu sempre quants canvis i quants fitxers queden, que és l’única manera que ningú se’n vagi a casa pensant que ha pujat una cosa que encara és al mòbil.

On viuen els fitxers

Les gravacions es comprimeixen a AAC abans de pujar —unes quinze vegades menys que el WAV que surt del micròfon— i van a un magatzem privat, organitzades per grup i cançó. L’app no porta cap credencial a dins: cada pujada i cada descàrrega passa per un enllaç temporal que s’emet només després de comprovar que qui el demana és membre del grup propietari. Qui veu quines bandes no ho decideix l’app, ho decideix la base de dades.

De franc mentre el proves

En mode lliure tot es queda al dispositiu i no costa res. Quan la banda vol compartir material —que és quan entren en joc el magatzem i la sincronització— es passa a un pla per grup. Es pot començar instal·lant l’app des de Google Play o obrint el client web a bandcompanion.net.